Autònoms, i vacances pagades a “tutti pleni”

 

Autònoms, i vacances pagades a “tutti pleni”

El desgavell d’un govern

 

Comparada amb l’omertà en que viu la política catalana, a satisfacció de tots els que se’n beneficien o esperen fer-ho, la política espanyola, especialment, seguir les desventures del “Gobierno de progreso” esdevé, a hores d’ara, més entretingut que un serial otomà.

 

Les ocurrències del gobierno són d’allò més variades, imperant el populisme sobre la bona gestió.

 

Esmentaré dos exemples paradigmàtics: la ministra Yolanda Díaz promou incloure als pressupostos pel 2025, una prestació universal per criança, pels progenitors amb fills menors de 18 anys, de 200 euros mensuals, és a dir, 2400 euros a l’any per fill. Que quedi clar que no qüestiono el fet d’ajudar a qui ho necessiti, el que qüestiono és la universalitat. Algú pot trobar raonable subvencionar els fills menors dels directius de l’IBEX, per posar un exemple? Estem subvencionant la conciliació familiar i laboral com es diu pretendre, o les vacances d’estiu a Eurodisney, quan no Orlando?

 

Esperem que imperi el seny i que lluny de la universalitat, allò que tant ha agradat sempre als governs socialistes, el “cafè para todos”, s’imposin criteris socials i de renda. I que es fiscalitzin adequadament, que ja son figues d’altre paner.

 

A l’altre costat de la balança es troben els autònoms. L’objecte predilecte pel saqueig fiscal. Víctimes de saqueig, indefensió social, i eternament presumptes culpables de frau fiscal, perseguits any rere any via comprovació o inspecció, per poder gratar uns euros més amb que nodrir una maquinaria burocràtica i funcionarial insaciable. Doncs per si no n’hi hagués prou, el  Gobierno de Progreso, se n’ha empescat dos iniciatives més per fer-los la vida més fàcil...

 

Així doncs, ha intentat incrementar, fins un 34% l’import de les seves cotitzacions, suposadament per equiparar els seus drets, als del treballadors per compte aliè, quan no tenen punt de comparació. A títol d’exemple per accedir a les prestacions de baixa, atur, sense oblidar-nos dels permisos. Sense esmentar la precarietat que viu una munió d’autònoms, obligats el seu dia a cotitzar a mutualitats de previsió, és a dir, fora del sistema, i que perceben pensions que no arriben ni al 30% del SMI,  mentre veuen com al Congreso dorm el somni dels justos, el projecte de llei que ha de possibilitar una passera per accedir al règim de treballadors autònoms.

 

La segona ha estat empescar-se un sistema per tenir-los en llibertat vigilada. El famós i terrorífic “VeriFactu”, que a hores d'ara treu la son a un allau d’autònoms que han esdevingut consumidors compulsius de “dormidina”;  un sistema quina implantació afecta a tota activitat econòmica, però que te un impacte més evident i transcendent, en l'adust món econòmic dels autònoms i les seves possibilitats i capacitat financera.

 

Tot Deu a adaptar software, hardware i tota mena d’eines i instruments de facturació (balances dels comerços, TPV, etcètera), amb l’esforç econòmic que tal fet comporta, per a que la hisenda pública pugui fiscalitzar al minut, la seva facturació en una suposada lluita contra l’economia submergida que d’entrada el que garanteix a l’Estat és recaptar tot l’IVA de les factures emeses, siguin o no cobrades, excepte en cas de criteri de caixa.

 

És evident que esprémer els autònoms és una prioritat per un govern d’esquerres, que s’autoanomena de progrés. Lluitar contra l’evasió i l’elusió fiscal, serà que és cosa de dretes ...    

 

Afortunadament, pel que respecta a l'apartat de les cotitzacions, l’oposició en bloc ha parat el cop, per la feblesa aritmètica del Gobierno. També s’ha de dir que amb una reacció llampant de la dreta, sobretot la catalana, que en això és molt més espavilada que l’esquerra, que inicialment s’hi va oposar amb poca convicció i que ha anat a remolc dels cosins de dretes. I és que la dreta catalana, sap que un gruix de votants catalans, percentualment molt més gran que a la resta de l’estat, son autònoms, i al mateix temps, no viu acomplexada pel fals dilema entre empresari/ treballador, com l’esquerra independentista que sospita de l’autoocupació, de l’emprenedoria i l’èxit empresarial, com si fossin fills d’una burgesia benestant, enemiga del progrés i els principis republicans.

 

La resiliència de Sánchez. La incapacitat de la seva oposició més vehement, i la complicitat a compte del segrest pels tribunals, de la bancada catalana, ens auguren que el serial continuarà fins a esgotar la legislatura. Estarem distrets ....